El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en la seva resolució de 26 de novembre de 2025, ha aplicat el principi de regularització íntegra en un supòsit en què l’Administració, després d’inspeccionar l’IRPF d’un soci, li va imputar directament les rendes d’una societat en considerar que aquesta havia estat “buidada” i que no existia activitat econòmica. Sobre aquesta mateixa base, l’Administració va negar l’exempció de les participacions a l’Impost sobre el Patrimoni.
El TSJ de Catalunya conclou que no resulta coherent negar l’exempció per buidament patrimonial i, al mateix temps, valorar les participacions pel seu valor teòric comptable, com si el patrimoni de la societat es mantingués intacte. La imputació de rendes al soci s’ha de reflectir necessàriament en el patrimoni net de l’entitat.
En conseqüència, la sentència estableix que la base imposable de les participacions a l’Impost sobre el Patrimoni s’ha d’ajustar a la realitat econòmica resultant després de la regularització a l’IRPF del soci, evitant valoracions inconsistents i garantint una tributació d’acord amb la veritable capacitat econòmica del contribuent.