Amb la irrupció del teletreball (treball a distància amb mitjans telemàtics), sobretot arran de la pandèmia de la COVID-19 en 2020, es van suscitar molts dubtes quant als drets i obligacions de les persones que presten els seus serveis per compte d'altri en modalitat de teletreball; o de manera híbrida amb el treball presencial.
Això va anar parcialment resolt per la Llei 10/2021, de 9 de juliol, de treball a distància.
Però ha continuat generant controvèrsia quina era la competència territorial en els casos d'impugnació de l'acomiadament o de qualsevol altra demanda que la persona treballadora decidís interposar en defensa dels seus interessos, encara que actualment la jurisprudència sembla que va unificant la seva doctrina, sobre la base del criteri del Tribunal Suprem (per totes, v. STS, Sala 4a, de 24 d'abril de 2025, núm. 365/2025), que va declarar que la competència territorial en casos de teletreball ha de determinar-se pel lloc real de prestació de serveis, diferenciant:
En primer lloc, en els casos de persones que teletreballin tota la seva jornada en una ciutat distinta a la del centre de treball al qual formalment està adscrita, la competència territorial correspon al jutjat del lloc real de prestació de serveis, que és el domicili del treballador, independentment de l'adscripció formal a un centre de treball distint.
D'altra banda, el TS considera que, en cas de format híbrid en el qual la persona presta serveis en part en el seu propi domicili i també presencialment, la persona treballadora pot triar per a presentar la seva demanda davant la jurisdicció social de: i) el seu domicili, ii) la que figura en el contracte o iii) la del domicili de l'empresa.
Des de Allyon ETL comptem amb una àmplia experiència en assessorament en dret laboral i de seguretat social, així com en la defensa dels nostres clients en procediments judicials i en a adaptar la seva estratègia de manera eficient, alineant-la amb la normativa i els criteris administratius i judicials actualment vigents.