El Tribunal Econòmic-Administratiu Central (TEAC), en la seva resolució de 18 de desembre de 2025, ha establert que la reducció en la base imposable derivada de la dotació de la reserva d'anivellament constitueix un dret del contribuent i no una opció tributària. Aquest pronunciament s’afegeix a la sèrie de resolucions sobre quines figures poden considerar-se opcions tributàries, després de precedents com els BIN, la reserva de capitalització o les deduccions d’IVA.
El Tribunal considera que la reserva d'anivellament no compleix els requisits exigits pel Tribunal Suprem per ser considerada una opció tributària, ja que no implica una elecció excloent entre règims fiscals alternatius. Es tracta, per tant, d’un incentiu fiscal l’exercici del qual deriva directament de la norma, sempre que es compleixin els requisits legals.
Com a conseqüència, el TEAC conclou que la reducció per reserva d'anivellament es pot aplicar fins i tot en autoliquidacions extemporànies, ja que no està subjecta a les limitacions pròpies de les opcions tributàries. Aquest criteri reforça la posició del contribuent i permet revisar autoliquidacions anteriors en les quals no s’hagués aplicat aquest incentiu.