El passat 1 de gener va entrar en vigor la Llei del Parlament de Catalunya 11/2025, de 29 de desembre, de mesures en matèria d'habitatge i urbanisme. Aquesta llei pretén tancar els buits legals que permetien a molts propietaris eludir una aplicació estricta del marc normatiu d'arrendaments urbans. La seva principal aportació és el control reforçat del lloguer temporal: a partir d'ara, la temporalitat haurà de justificar-se documentalment i registrar-se en el Registre de Fiances. Si no s'acredita una causa real —com estudis, treball temporal o tractament mèdic— el contracte es considerarà automàticament com d'habitatge habitual. Aquesta presumpció també opera quan s'encadenen contractes successius amb el mateix arrendador i sobre el mateix habitatge, evitant així renovacions fictícies.
Aquesta llei també redefineix de manera profunda el règim de lloguer d'habitacions. Amb la incorporació del nou article 66 ter, aquests contractes passen a regir-se pel règim general d'habitatge habitual, la qual cosa atorga a l'inquilí un dret exclusiu sobre la seva habitació i l'ús de totes les zones comunes de l'habitatge. A més, s'han establert límits de preu en les zones tensionades i s'imposa l'obligació de respectar els llindars d'ocupació fixats en la cèdula d'habitabilitat, evitant així l'explotació lucrativa d'espais reduïts.
Per a garantir l'efectivitat d'aquestes mesures, han creat la Comissió de Supervisió de Contractes, la qual s'encarrega de vigilar les ofertes publicades en portals immobiliaris i plataformes turístiques, assegurant que tots els propietaris compleixin amb la normativa.
En definitiva, aquest nou marc elimina la fragmentació jurídica dels habitatges i dota a l'arrendatari d'una protecció equiparable a la del lloguer d'un habitatge complet.