La donació per causa de mort amb lliurament de present és una institució pròpia del dret civil català, regulada en l'article 432-1 del llibre quart del Codi Civil de Catalunya, que permet anticipar en vida la transmissió d'un element patrimonial, conservant la mort del donant com a element configurador del negoci. Durant anys, el seu tractament en el ISD ha estat marcat per una divergència de criteris entre la Direcció General de Tributs de l'Estat (DGT) i la Direcció General de Tributs i Joc de Catalunya (DGTiJ), la qual cosa generava una notable inseguretat jurídica. La recent Resolució 3/2026, de 14 de juliol, de la DGTiJ posa fi a aquesta divergència i modifica el criteri que l'Administració catalana venia sostenint des de 2010. La qüestió no és menor, perquè determina si l'operació tributa per la modalitat de Successions o per la de Donacions, amb les consegüents diferències en reduccions, bonificacions, meritació i tarifa.
L'article 432-1 del CCCat distingeix dues variants. Amb caràcter general, la transmissió de la propietat de la cosa donada queda supeditada al fet que la donació esdevingui ferma amb la mort del donant. No obstant això, el seu apartat tercer permet pactar la transmissió immediata del bé, el denominat lliurament de present, sota condició resolutòria de revocació o premoriencia del donatari. És precisament aquesta segona variant la que ha concentrat la controvèrsia fiscal, en produir-se la transmissió del bé en vida del donant.
Fins ara, la DGTiJ sostenia que, quan mediava lliurament de present, l'operació constituïa un negoci inter vivos a l'efecte del ISD i tributava, per tant, per la modalitat de Donacions. Aquest criteri tènia origen en la Resolució 6/2010, de 7 de juny, que entenia que en adquirir el donatari determinades facultats sobre el bé en vida del donant, resultaven d'aplicació les normes de les adquisicions gratuïtes entre vius. El suport normatiu d'aquesta interpretació es trobava en l'article 632-1, apartat 4, del Codi Tributari de Catalunya, que disposava:
«Els reduccions que estableix aquesta secció són aplicables als donacions per causa de mort […] en els quals és pacti la transmissió immediata de la propietat de la cosa donada subjecta a condició resolutòria de revocació o premoriència del donatari. Els reduccions que estableix la secció I del capítol I no és podin aplicar als esmentades donacions per causa de mort, els quals s'assimilen a aquest efecte als adquisicions lucratives entre vius.»
La DGTiJ ha mantingut aquesta línia de manera reiterada, sent alguns dels seus pronunciaments recents la consulta V640/25 o la V671/25.
Enfront d'aquesta posició, la DGT de l'Estat ha consolidat el criteri contrari: la donació mortis causa catalana constitueix un títol successori a l'efecte de l'impost. Així resulta de l'article 3.1.a) de la Llei 29/1987, de 18 de desembre, del ISD, que subjecta les adquisicions per qualsevol títol successori, i de l'article 11 del seu Reglament (Reial decret 1629/1991), que esmenta expressament la donació mortis causa com a títol successori. En conseqüència, s'apliquen les normes de les adquisicions per causa de mort (successions) encara que la transmissió es produeixi en vida del donant, situant-se la meritació en el moment de l'atorgament (article 24.1 de la LISD). És un criteri reiterat en diverses consultes vinculants al llarg de 2024, 2025 i 2026 (entre altres, V2598-24, V0532-25, V1449-25 i V0028-26).
El criteri estatal no es deté en el ISD. Més enllà del seu abast successori, la DGT ha recolzat també la no consideració de guany patrimonial en aquesta transmissió a l'efecte de l'IRPF del donant, en aplicació de l'article 33.3.b) de la Llei 35/2006, per tractar-se d'una adquisició per causa de mort.
L'Administració catalana alinea ara el seu criteri amb l'estatal per una doble via. D'una banda, la Llei 11/2026, de 9 de juliol, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic, ha derogat, amb efectes des del 14 de juliol de 2026, l'apartat 4 de l'article 632-1 del Codi Tributari de Catalunya, abans reproduït. Per un altre, la pròpia Resolució 3/2026 fixa el nou criteri. La DGTiJ conclou que la donació per causa de mort és una institució de dret successori que desplega els seus efectes amb la mort del donant, la qual cosa determina l'aplicació de les normes de les adquisicions per causa de mort quant al fet imposable, la base, les reduccions, la quota, la meritació i les obligacions formals.
En conclusió, les donacions per causa de mort amb lliurament de present passen a tributar a Catalunya per la modalitat de Successions, en lloc del règim de donacions aplicat fins a la data. Amb això, el criteri de l'Administració catalana passa a coincidir amb el que la DGT de l'Estat venia sostenint, posant fi a l'asimetria que durant anys havia generat inseguretat jurídica entorn d'aquesta figura. En coherència amb aquest nou posicionament, la Resolució 3/2026 deixa sense efecte la Resolució 6/2010 i les consultes de la DGTiJ que venien qualificant l'operació com a donació inter vivos.