El TGUE, en la seva sentència de 22 d'abril de 2026, recaiguda en l'assumpte T‑233/25, resol la qüestió prejudicial plantejada sobre si l'article 90, apartat 1, de la Directiva 2006/112/CE, s'oposa al fet que un subcontractista que ha adquirit mitjançant cessió el crèdit d'un contractista enfront d'un promotor pugui rectificar la base imposable de l'IVA quan es produeix l'impagament total.
Els fets són els següents. Un subcontractista va executar determinades obres per a un contractista en el marc d'un projecte immobiliari. Com el contractista no havia satisfet íntegrament el seu deute, totes dues parts van acordar que una part es pagaria en diners i que, per la resta, el subcontractista adquiriria mitjançant cessió el crèdit que el contractista ostentava enfront del promotor. Posteriorment, el promotor va fer fallida sense pagar aquest crèdit. Davant això, el subcontractista va emetre cinc factures rectificatives al promotor reduint la base imposable de l'IVA de les factures originalment emeses pel contractista al promotor. L'assumpte va arribar fins al Tribunal Superior de Cluj, qui va plantejar l'oportuna qüestió prejudicial, que en essència va ser la següent:
S'oposa l'art. 90.1 de la Directiva IVA al fet que, en contractes d'obra amb subcontractació, el subcontractista que ha adquirit per cessió el crèdit del contractista enfront del promotor pugui regularitzar la base imposable de l'IVA?
El Tribunal respon que sí, sobre la base de dos arguments.
(i) El primer concerneix la relació entre subcontractista i contractista. La cessió del crèdit va constituir en si mateixa una retribució amb valor econòmic propi, en el sentit de l'article 73 de la Directiva, de manera que el contractista va saldar el seu deute. No existeix impagament en aquesta primera relació i, per tant, no hi ha justificació per a rectificar a l'empara de l'article 90, apartat 1.
(ii) El segon concerneix la relació entre contractista i promotor. Encara que l'impagament del promotor del dret de crèdit que ostenta el subcontractista és definitiu, el dret a reduir la base imposable pertany al contractista, que va ser el subjecte passiu de l'operació que va reportar l'IVA i qui continua sent deutor de l'impost en virtut de l'article 193. La Directiva no conté cap disposició que permeti transferir aquesta condició mitjançant un acord de dret civil. En línia amb la jurisprudència del TJUE, el dret a regularitzar la base imposable és accessori al deute tributari del subjecte passiu que va realitzar l'operació, amb independència del que disposi el dret civil sobre cessió de crèdits.
Traslladat al nostre ordenament nacional, l'article 80.Quatre de la Llei 37/1992 estableix que els requisits per a modificar la base imposable per crèdits incobrables recauen sobre el subjecte passiu que va repercutir l'IVA en la factura original. La sentència T‑233/25 ve a confirmar-ho, el cedent no pot desprendre's de la seva posició tributària i el cessionari no pot arrogar-se el dret a rectificar un impost que mai va repercutir. Una conseqüència pràctica que convé no ignorar en l'estructuració contractual de qualsevol operació de cessió de crèdits.