El Tribunal Suprem, en la seva sentència de 25 de maig de 2026, analitza si l'Administració pot utilitzar la normativa d'operacions vinculades per a negar la deducibilidad de despeses suportades per una filial espanyola enfront de tercers independents. El cas es refereix a costos de reestructuració derivats del tancament de plantes industrials, principalment relacionats amb ERE, indemnitzacions i extinció de contractes laborals.
La Inspecció considerava que aquests costos no havien de ser assumits per la societat espanyola, en entendre que derivaven d'una decisió estratègica adoptada pel grup multinacional per a traslladar part de la producció a països amb menors costos. Per a justificar la regularització, va aplicar l'article 16 del TRLIS —actual article 18 de la LIS— i les Directrius de l'OCDE sobre preus de transferència.
La normativa d'operacions vinculades té un àmbit concret
El Tribunal Suprem rebutja aquest criteri i fixa una doctrina rellevant sobre els límits de la normativa d'operacions vinculades. Segons l'Alt Tribunal, aquestes regles han d'aplicar-se exclusivament a operacions realitzades entre parts vinculades i no poden estendre's a relacions jurídiques mantingudes amb tercers independents.
En aquest cas, les despeses qüestionades corresponien a obligacions assumides per la filial espanyola enfront dels seus propis treballadors i altres tercers, sense que existís una operació vinculada que permetés aplicar les regles de valoració de preus de transferència.
El Suprem considera que el fet que la decisió empresarial que va originar aquests costos hagués estat adoptada per la matriu o respongués a una estratègia global del grup no converteix automàticament aquestes despeses en una operació vinculada. La pertinença d'una societat a un grup multinacional no permet, per si sola, traslladar a les regles de preus de transferència qualsevol cost derivat de les decisions estratègiques del grup.
Rellevància per a grups multinacionals
La sentència delimita així l'abast de les facultats de l'Administració en matèria d'operacions vinculades i reforça la necessitat d'identificar una veritable operació entre parts vinculades abans d'aplicar aquesta normativa.
El criteri resulta especialment rellevant per a grups multinacionals que afrontin processos de reestructuració, tancament o trasllat d'activitats, ja que els costos assumits per les filials espanyoles enfront de tercers no poden ser rebutjats mitjançant la normativa d'operacions vinculades únicament per tenir el seu origen en decisions estratègiques del grup.