En les últimes setmanes, el debat públic entorn del concepte de gran tenidor ha tornat a situar-se en el centre de la conversa jurídica, mediàtica i administrativa a Catalunya. Això es deu al fet que la Direcció General de Tributs de la Generalitat de Catalunya i la Agència de l’Habitatge de Catalunya han emès un document conjunt destinat a respondre a les consultes traslladades pel Col·legi Notarial de Catalunya, amb la finalitat d'aclarir com ha d'interpretar-se aquesta figura tant des de la perspectiva de la normativa d'habitatge com des de l'àmbit tributari, especialment a efectes efectes de l'Impost de Transmissions Patrimonials (modalitat TPO a Catalunya).
El document, de caràcter interpretatiu, aborda qüestions àmpliament discutides per professionals del sector immobiliari, entitats financeres, notaris i assessors fiscals, com ara el còmput del nombre d'immobles, la determinació de superfícies, el tractament de les zones de mercat residencial tensionado, la consideració de determinades tipologies d'habitatge —incloent figures com el coliving o els usos turístics—, així com les implicacions derivades de la titularitat a través d'estructures societàries o de l'exercici de drets reals com l'usdefruit.
Encara que aquest informe tècnic està destinat principalment a operadors jurídics i econòmics, el seu contingut ha tingut un cert ressò en mitjans de comunicació generalistes i especialitzats. Diverses capçaleres, com El Periódico i la Agència Catalana de Notícies, han posat el focus en aquells aspectes que generen un major interès públic: fonamentalment, la confirmació que en zones de mercat residual tensionado la condició de gran tenidor pot aconseguir-se amb cinc o més habitatges; o les conseqüències tributàries associades a aquesta condició, especialment quant al tipus incrementat del 20% aplicable en determinades operacions immobiliàries. També s'ha destacat l'impacte que aquestes interpretacions poden tenir en el mercat del lloguer i en la planificació patrimonial de grans operadors immobiliaris.
Els mitjans han posat de manifest que el concepte de gran tenidor no és únicament una categoria tècnica, sinó un element amb repercussions socials i econòmiques que incideix tant en la regulació del mercat de l'habitatge com en l'estratègia d'inversió de molts actors privats. Per això, la publicació d'aquest document ha estat rebuda com una oportunitat per a aportar major claredat en un àmbit on concorren diferents normatives —estatal, autonòmica i sectorial—, a vegades generant dubtes entre els professionals que intervenen en la transmissió, gestió o explotació d'habitatges.
Així i tot, malgrat l'amplitud de les qüestions tractades, considerem que algunes àrees poden requerir futures precisions o desenvolupaments addicionals a mesura que es consolidi la pràctica administrativa i es produeixin nous pronunciaments o criteris interpretatius.