El Tribunal economicoadministratiu Central (TEAC), en la seva resolució de 19 de febrer de 2026, ha abordat una qüestió d'especial rellevància pràctica en matèria d'operacions vinculades: l'abast del supòsit de vinculació previst en la lletra a) de l'article 18.2 de la Llei de l'impost de societats, referit a les relacions entre “una entitat i els seus socis o partícips”.
La controvèrsia es planteja en aquells casos en els quals la participació del soci persona física en l'entitat no és directa, sinó que s'articula a través d'una societat interposada. En el supòsit analitzat, la Inspecció va considerar que existia vinculació a l'empara de la lletra a) del citat precepte, malgrat que la participació es mantenia de manera indirecta a través d'una societat patrimonial.
No obstant això, el TEAC rebutja aquesta interpretació i conclou que la lletra a) ha d'aplicar-se exclusivament als supòsits de participació directa. Segons el Tribunal, estendre aquest supòsit a participacions indirectes buidaria de contingut altres apartats del propi article 18.2 i desdibuixaria la sistemàtica dissenyada pel legislador per a delimitar els diferents supòsits de vinculació.
Segons el parer del TEAC, quan la participació s'ostenta de manera indirecta, l'anàlisi ha de traslladar-se a la lletra f) del mateix article, relativa a determinades relacions entre entitats. A més, el Tribunal entén que aquest supòsit pot resultar aplicable fins i tot quan una de les parts implicades és una persona física, secundant-se per a això en la remissió que efectua l'article 41 de la Llei de l'IRPF a les regles d'operacions vinculades contingudes en la normativa de l'impost de societats.
La resolució resulta especialment rellevant perquè limita la pràctica administrativa de considerar vinculades, per la via de la lletra a), operacions en les quals el control s'exerceix indirectament a través d'estructures societàries. No obstant això, la interpretació realitzada pel Tribunal respecte de la lletra f) planteja importants dubtes jurídics. Estendre un supòsit expressament previst per a entitats a persones físiques resulta difícilment compatible amb la literalitat de la norma i podria entrar en conflicte amb la prohibició d'analogia recollida en l'article 14 de la Llei General Tributària.