El Tribunal Suprem, en la seva sentència de 20 de juliol de 2026, analitza els límits de l'aplicació del règim especial de neutralitat fiscal en una operació d'aportació no dinerària a una societat hòlding.
En el cas analitzat, l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT) havia negat l'aplicació del règim especial per considerar que no existien motius econòmics vàlids, sotmetent a tributació en l'IRPF les plusvàlues que havien quedat diferides a conseqüència de l'operació.
El diferiment no és un avantatge fiscal abusiu
El Tribunal Suprem estableix que el diferiment de la tributació no constitueix, per si mateix, un avantatge fiscal abusiu. Sinó, es tracta d'un efecte inherent al propi règim de neutralitat fiscal, l'objectiu de la qual és facilitar determinades operacions de reorganització empresarial sense que la tributació immediata de les plusvàlues suposi un obstacle.
Per tant, la mera existència d'un diferiment no permet a l'Administració eliminar automàticament el règim. Per a fer-ho, ha d'acreditar, amb motivació reforçada i prova específica, que l'objectiu principal de l'operació era precisament obtenir aquest avantatge fiscal.
La regularització ha d'ajustar-se al benefici fiscal identificat
En el cas concret, la AEAT havia identificat com a avantatge fiscal abusiu la minoració de la tributació dels dividends, i no el diferiment de les plusvàlues.
Per això, el Suprem considera que l'Administració no podia estendre automàticament la regularització a aquestes plusvàlues diferides. L'eliminació íntegra del diferiment excedia de l'abast de l'avantatge fiscal que havia estat identificada com a abusiva.
La sentència reforça així la seguretat jurídica en les operacions de reorganització empresarial i recorda que l'existència d'un benefici fiscal no implica, per si sola, que existeixi abús.