La Direcció General de Tributs venia sostenint en consultes anteriors que les societats titulars d'immobles o embarcacions cedits per al gaudi particular de la persona física de la qual depenen, assumint aquesta les despeses de manteniment no realitzen una activitat empresarial a l'efecte de l'IVA. En aquesta mateixa línia s'ha tornat a pronunciar en la contestació vinculant V0403-26, de 26 de febrer de 2026.
El cas afecta a tres societats participades al 100% per la mateixa persona física. Les societats A i B arrenden els seus habitatges al soci durant tot l'any, sense serveis addicionals i la societat C li presta serveis relacionats amb l'arrendament dels immobles, que venia facturant amb IVA al 21%.
A pesar que les societats mercantils es presumeixen empresaris conforme a l'article 5 de la Llei de l'IVA, aquesta presumpció admet prova en contra. Sobre aquesta base, la DGT recorda que l'article exigeix ordenar factors de producció amb la finalitat d'intervenir en el mercat. Una activitat empresarial suposa posar béns o serveis a la disposició de tercers, amb una oferta oberta a clients distints del propi amo. Quan l'únic destinatari és el soci, la societat no explota un bé per a obtenir ingressos, sinó que canalitza el consum privat del seu amo a través d'una estructura societària interposada. La DGT entén que el preu pactat no altera aquesta conclusió, perquè el determinant no és quant es cobra sinó a qui se serveix. D'aquí s'extreu que les societats A, B i C no actuen com a subjectes passius de l'IVA, les seves operacions amb el soci no estan subjectes a l'impost i tampoc poden deduir l'IVA suportat en les seves adquisicions.
La consulta analitza a més dos supòsits alternatius. En el primer, la societat C facturaria els seus serveis a valor de mercat a les societats A i B, que passarien a oferir al soci un arrendament amb serveis propis de la indústria hotelera. En aquest escenari la societat C sí que tindria per destinatàries a entitats distintes del soci i ostentaria la condició d'empresari, quedant els seus serveis subjectes a l'IVA i on la base imposable hauria de determinar-se a valor de mercat per tractar-se d'operacions vinculades, ja que totes dues societats destinataris seguirien sense tenir el dret a deduir l'IVA en cap mesura. No obstant això, les societats A i B seguirien sense tenir la condició d'empresari, en la mesura en què el seu únic client continuaria sent el soci, sense poder deduir les quotes suportades i romanent no subjecte el seu arrendament posterior. En el segon escenari proposat, les societats A i B se subrogarien en els contractes del personal de la societat C per a prestar el conjunt amb mitjans propis, no obstant això, el resultat és idèntic a l'anterior cas.
En la pràctica, en supòsits com els analitzats en els quals s'hagués vingut repercutint IVA, aquestes quotes podrien tenir la condició d'indegudament repercutides, amb possibilitat de sol·licitar la seva devolució i les deduccions practicades podrien quedar exposades a una regularització.