El Tribunal economicoadministratiu Central (TEAC), en la seva resolució de 24 de març de 2026, torna a admetre la renúncia tàcita a l'exempció de l'IVA en les operacions immobiliàries i reitera el criteri fixat en la seva resolució de 15 de juliol de 2019, aportant una precisió rellevant sobre la deducibilidad de l'impost suportat pel destinatari.
El cas sobre el qual es pronuncia el TEAC es refereix a una societat que va adquirir de manera conjunta cinc finques urbanes. En la transmissió, es va repercutir l'IVA i així es va fer constar en escriptura en entendre que el venedor havia executat una rehabilitació integral i que l'operació constituïa un primer lliurament subjecte i no exempta de l'IVA conforme a l'article 20.U.22è de la Llei de l'impost. La Comunitat Autònoma va rebutjar aquesta qualificació, en comprovar que les obres sobre elements estructurals, façanes i cobertes, juntament amb les anàlogues, no aconseguien el 50% del cost total del projecte, i va practicar liquidació per l'Impost sobre Transmissions Patrimonials Oneroses (TPO).
El Tribunal confirma que les obres no tenien la consideració de rehabilitació, de manera que el lliurament era una segona transmissió, en principi exempta de l'IVA i subjecta a TPO. No obstant això, el TEAC considera que, atès que en l'escriptura consta la repercussió de l'IVA i que el comprador reuneix la condició d'empresari amb dret a la deducció, concorren els elements que l'article 20.Dos de la Llei de l'IVA exigeix per a entendre renunciada l'exempció. No resulta essencial que figuri la renúncia de manera literal ni la comunicació formal a l'adquirent, perquè la mera constància de la repercussió acredita la voluntat inequívoca de totes dues parts de subjectar l'operació a l'impost. La venda queda així subjecta i no exempta d'IVA i no tributa en TPO.
En els lliuraments d'immobles en les quals opera la renúncia a l'exempció, el subjecte passiu és el comprador en virtut de la inversió del subjecte passiu de l'article 84.U.2n.e) de la Llei de l'IVA. Per aquesta raó, la repercussió practicada pel venedor era improcedent, de manera que aquest IVA té la condició d'indegudament repercutit i no resulta deduïble per qui el va suportar. La voluntat de les parts permet admetre la renúncia i mantenir l'immoble en la cadena de deduccions, però el llit correcte no era la repercussió pel transmitent, sinó l'autorepercussió i deducció pel propi adquirent.
El criteri evita que l'operació derivi cap a TPO quan la qualificació inicial va ser errònia, la qual cosa estalvia al comprador un cost. Amb caràcter general, les quotes d'IVA indegudament repercutides no són deduïbles pel seu destinatari. No obstant això, encara que el TEAC no entra en aquesta qüestió, en un supòsit com l'analitzat podria plantejar-se l'aplicació del principi de regularització íntegra, en existir una inversió del subjecte passiu que hauria obligat l'adquirent a autorepercutir-se i deduir-se l'impost, en línia amb el principi de neutralitat de l'IVA.