El Tribunal Suprem (TS), en la seva sentència de 23 de juliol de 2026, ha confirmat que l'Administració tributària pot comprovar els saldos d'IVA pendents de compensació generats en períodes el dret dels quals a liquidar ha prescrit, sempre que aquests saldos s'apliquin en períodes posteriors que encara no hagin prescrit.
El pronunciament delimita l'abast de les facultats de comprovació d'Hisenda i distingeix entre la prescripció del dret a liquidar un deute tributari i la possibilitat de verificar crèdits fiscals que continuen produint efectes en exercicis posteriors.
La prescripció no impedeix comprovar l'origen del crèdit fiscal
El TS diferencia entre el dret de l'Administració a liquidar un deute tributari, subjecte al seu corresponent termini de prescripció, i la potestat de comprovar determinats elements tributaris que tenen incidència en períodes posteriors.
Així, encara que Hisenda no pot tornar a liquidar un període prescrit, sí que pot verificar l'origen i la quantia dels saldos d'IVA pendents de compensació que procedeixin d'aquest període i que s'hagin aplicat en un altre encara obert a comprovació.
El Tribunal considera que aquests saldos constitueixen, en essència, crèdits fiscals que mantenen efectes tributaris en períodes posteriors. Per això, queden subjectes a les facultats de comprovació de l'Administració, amb independència de la denominació que rebin en la normativa específica de l'impost.
Efectes d'una compensació improcedent
La sentència també aclareix les conseqüències d'una eventual comprovació desfavorable per al contribuent. Si Hisenda determina que el saldo compensat no era correcte, no podrà liquidar ni imposar sancions pel període prescrit en el qual es va originar. No obstant això, sí que podrà reduir l'import pendent de compensació en el període posterior no prescrit en el qual s'hagi aplicat.
Aquesta facultat de comprovació està subjecta al límit temporal de deu anys previst en l'article 66 bis.2 de la Llei General Tributària.
Implicacions per a les empreses
El criteri resulta rellevant per a les empreses que mantenen saldos d'IVA pendents de compensació durant diversos exercicis. La prescripció del període en el qual es va generar el crèdit no garanteix que el seu import quedi fora de qualsevol revisió posterior.
Per això, resulta fonamental conservar la documentació justificativa de l'origen i la quantia d'aquests saldos, així com verificar la seva correcta aplicació en les autoliquidacions posteriors, tenint en compte els límits temporals establerts legalment.