Blog

IP & ISD – Nuevo criterio del TS para considerar que el arrendamiento de inmuebles constituye una actividad económica

jueves, 31 de julio de 2025
Flash Fiscal

La reciente sentencia del Tribunal Supremo, de 14 de julio de 2025, ha determinado que no procede reclamar la existencia de una carga suficiente de trabajo para considerar que el arrendamiento de inmuebles constituye una actividad económica.

La controversia es ya antigua y parte de la previsión que la Ley del IRPF establece en su actual artículo 27.2, por el que el arrendamiento de inmuebles sólo puede considerarse una actividad económica cuando existe una persona contratada en régimen laboral y a jornada completa. No obstante, la lectura que de ese precepto realizaba el Tribunal Económico Administrativo Central (TEAC) suponía que en el cumplimiento del ese requisito exigía, además, que el trabajador tuviese una carga de trabajo mínima que justificase su contratación.

Aunque la ley no recoge ese requisito adicional de forma expresa, tanto los Tribunales Superiores de Justicia como la Audiencia Nacional aceptaron en varias ocasiones el criterio adoptado por el TEAC y confirmaron que, efectivamente, era necesario que existiera aquella carga de trabajo.

La interpretación del TEAC cobraba especial relevancia en la aplicación de la reducción o la exención del valor de los inmuebles que se prevé en el Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones (ISD) y en el Impuesto sobre el Patrimonio (IP), beneficios que exigen que los inmuebles se encuentren afectos al desarrollo de una actividad económica, de modo que muchos litigios planteados en relación con esos impuestos acababan girando en torno a esa afección, lo que en último término desembocaba en el análisis de la efectiva carga de trabajo que el empleado pudiese tener en cada supuesto.

En su nueva sentencia el Tribunal Supremo resuelve un caso relativo al Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones (ISD) y concluye que, a los efectos de aplicar la reducción por empresa familiar, la norma sólo establece una regla tendente a dotar de seguridad jurídica a los contribuyentes, por lo que basta con la contratación de una persona, sin que proceda exigir la prueba de una determinada carga de trabajo, lo que supone introducir incertidumbre e inseguridad jurídica.

Debe tenerse en cuenta que la sentencia no acepta el planteamiento de la abogacía del Estado, que defendía que la contratación era ficticia, pues el Alto Tribunal entiende que ese no fue el enfoque de la Administración al efectuar la regularización, que se basó únicamente en la falta de acreditación de la carga de trabajo del empleado, sin afrontar la posible existencia de una simulación.

Otra consideración interesante que recoge el fallo y que le sirve de sustento para adoptar la decisión es la interpretación finalista que cabe hacer de las normas del Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones examinadas, ya que lo que persigue el legislador con la concesión de los beneficios es la continuidad de las empresas, lo que no sólo beneficia al heredero, sino a la sociedad en su conjunto.

En todo caso, habrá que aguardar a ver cómo encaja la Administración Tributaria el nuevo criterio establecido por el Tribunal Supremo.

 

*CATALÁN

 

IP & ISD – Nou criteri del TS per a considerar que l'arrendament d'immobles constitueix una activitat econòmica

 

La recent sentència del Tribunal Suprem, de 14 de juliol de 2025, ha determinat que no és procedent exigir l’existència d’una càrrega de treball suficient per considerar que l’arrendament d’immobles constitueix una activitat econòmica.

La controvèrsia és ja antiga i sorgeix de la previsió que estableix l’article 27.2 de la Llei de l’IRPF, segons el qual l’arrendament d’immobles només es pot considerar activitat econòmica quan existeix una persona contractada sota règim laboral i a jornada completa. Tanmateix, la interpretació que en feia el Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) afegia que, per complir aquest requisit, calia a més que el treballador tingués una càrrega de treball mínima que justifiqués la seva contractació.

Tot i que aquest requisit addicional no està recollit de forma expressa a la llei, diversos Tribunals Superiors de Justícia i l’Audiència Nacional havien acceptat en reiterades ocasions el criteri del TEAC, confirmant que era necessari acreditar aquesta càrrega de treball.

La interpretació del TEAC tenia una especial rellevància en l’aplicació de la reducció o exempció del valor dels immobles prevista a l’Impost sobre Successions i Donacions (ISD) i a l’Impost sobre el Patrimoni (IP), atès que aquests beneficis fiscals exigeixen que els immobles estiguin afectes al desenvolupament d’una activitat econòmica. Així, molts litigis relacionats amb aquests impostos giraven al voltant d’aquesta afectació, la qual acabava derivant en l’anàlisi de la càrrega de treball efectiva del treballador contractat.

En la nova sentència, el Tribunal Suprem resol un cas relatiu a l’Impost sobre Successions i Donacions (ISD) i conclou que, a l’efecte d’aplicar la reducció per empresa familiar, la norma únicament estableix una regla orientada a garantir la seguretat jurídica dels contribuents. En conseqüència, n’hi ha prou amb la contractació d’una persona, sense que sigui procedent exigir prova sobre una càrrega de treball determinada, ja que això generaria incertesa i inseguretat jurídica.

Cal destacar que la sentència no accepta l’argumentació de l’Advocacia de l’Estat, que sostenia que la contractació era fictícia, ja que l’Alt Tribunal entén que la regularització practicada per l’Administració no es basava en aquest motiu, sinó exclusivament en la manca d’acreditació de la càrrega de treball del treballador, sense abordar la possible existència d’una simulació.

Una altra consideració rellevant recollida a la resolució, i que fonamenta la decisió adoptada, és la interpretació finalista de la norma de l’Impost sobre Successions i Donacions, atès que la finalitat del legislador en concedir aquests beneficis fiscals és garantir la continuïtat de les empreses, fet que no només beneficia l’hereu, sinó la societat en el seu conjunt.

En qualsevol cas, caldrà veure com assimila l’Administració Tributària aquest nou criteri establert pel Tribunal Suprem.

Asesoramiento local con alcance internacional

Combinamos la cercanía y personalización con el respaldo de una red internacional presente en más de 60 países. Te ofrecemos soluciones integrales, estrategias de expansión y un equipo de expertos para acompañar el crecimiento de tu empresa, sin importar dónde operes.

  • Presencia en +60 países
  • Soluciones personalizadas
  • Asesoramiento integral
  • Innovación y tecnología